Quan vaig entrar al món del Reiki, ja em van avisar que era un inici cap a l'autoconeixem, un camí que ja no tenia retorn. I així ho he anat sentit, cada descoberta no ha fet més que incrementar la curiositat i les ganes d'experimentar, viure i sentir la vida des de dins.
En un prinicipi va ser descobrir un món nou. Un món que em donava les respostes que m'havia anat formulant (potser inconscientment) tota la vida. Les coses prenien forma i sentit. Començava a encaixar tot. La necessitat de llegir i aprendre de gent molt més sàbia que jo era molt forta i punyent.
Les noves idees em van fer 'enfrontar' amb la família, els amics, em veien com una cosa rara, i fins i tot els preocupava que no m'hagués posat en una secta. Però enlloc de fer-me defallir (no m'agraden els enfrontaments) em feien sentir més forta, em feien refermar més amb els pensaments nous que ressonaven dins.
De mica en mica, la gent del meu entorn s'ha anat acostumant, o potser la societat en general també ha anat aprenent aquests conceptes nou. El programa de ràdio 'L'ofici de viure' de Gaspar Hernandez., el programa de la tele d'Eduard Punset, i d'altres, han ajudat a veure la espiritualitat com una cosa normal, no reservada només per gent 'rara'. Cada vegada hi ha més gent que, com jo, sent aquest impuls de canviar de pensaments, de formes de viure, fa que busquem respostes.
Aquest 31 de maig de 2013, en Joe Dispenza (Neuròleg, quiropràctic, autor i conferenciant, expert sobre el cervell, la ment i el potencial humà) va venir a Barcelona a fer una conferència 'Deixa de ser tu". A continuació voldria explicar el que vaig 'captar' potser una mica per posar en ordre les idees.
Si arribat un moment de la nostra vida ens adonem que hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar, no podem pretendre que canvii si nosaltres no fem cap canvi a la nostra vida. Si continuem fent el mateix de sempre, res canviarà.
El primer que cal per aconseguir una cosa determinada és sentir de veritat que la volem. I a partir d'aquí estaria be dissenyar-ne els detalls, com més precissió la definim, amb més precissió la rebrem. Sentir com si ja l'haguèssim aconseguit. Això ens donarà confiança i deixarem que l'energia fluexi lliurament. L'experiència vindrà quan menys t'ho esperis i de manera més sorprenent.
La ment està formada per connexions sinaptiques. Quan portem un temps fent una mateixa cosa, de la mateixa manera, arriba un moment que ja no ho hem de pensar, les connexions es quedem fermes i el cos actua automàticament. Entrem dins d'una rutina i s'adormeix la ment. Però això no significa que no poguem canviar-ho. Això vol dir que per canviar de manera de fer, en un principi potser haurem de fer l'esforç de canviar-ho, però si som persistents, es tornaran a crear noves connexions.
Quan tenim una 'mala experiència' que ens afecta emocionalment, es crea una reacció química al nostre cos. Si mantenim aquest estat emocional molt de temps, acaba afectant al nostre temperament, i si es va mantenint s'acaba convertint en la nostra personalitat, part de la nostra identitat. Acabem creien que som d'aquella manera i segurament arriba el moment que no recordem en quin moment hi ha hagut el canvi, o potser ens acabem creient que sempre hem sigut així.
Tenir inteligència emocional és saber retallar el temps de reacció emocional. La sabiduria radica en no enclar-se en l'emoció.
Què passa però quan diem PROU i estem decidits a canviar?
Com que el cos té una costum, quan fem qualsevol canvi reacciona, es queixa i envia la senyal antiga. I si li fem cas tornem a repetir els pensaments antics. Llavors ens fem autosabotatge dient-nos que ja ho farem demà o qualsevol altre excusa. Per què? Perquè les emocions són addictives.
Caldrà fer un esforç per canviar.
Està demostrat que mirar 1 hora de comèdia que ens fa riure, s'activen 24 nous gens.
Si hem de canviar la nostra dieta per problemes de salut, per acabar menjant diferent ens caldrà 6 setmanes de menjar diferent.
Per lliurar-nos de l'estress caldria 20 minuts de meditació cada per activar 251 nous gens.
Per arribar a fer un canvi permanent passem per 3 fasses, i en Joe crec recordar que ho explicava com si tinguessim 3 cervells:
1.- El pensant, és el que fa la funció analitica, reuneix informació. Segurament començarem a llegir tota classe de llibres que ens ressonen.
2.- El químic. És quan comencem a aplicar aquesta informació. Hi comença a haver un canvi de comportament. El cos segrega altres reaccions químiques perquè no fem el mateix d'abans.
3.- La consciència. Quan prenem consciència del que sentim. Tenim una visió més objectiva i això ens permet veure la manera de com podem millorar la nostra vida.
S'arriba a l'estat del ser, que és quan els pensaments i els sentiments estan en la mateixa línia.
El coneixement ens arriba per la ment
Les experiències pel cos.
Els pensaments són projectats cap enfora
Les emocions ho atraus cap a dins.
Quan arribem a aquest estat del ser, comencem a aprendre a guiar-nos per la nostra intuició. Segurament serem més creatius.
Què passa quan estem en un procés creatiu?
- No hi ha temps
- No hi ha materia
- Som consciència i som possibilitats, no materia!
- Ens enamorem del que fem i confiem, estem segurs que el que surtirà estarà be.
Quan estem en estat d'estres, ens enfoquem en lo material i no en les possibilitats
En temps de crisi cal ser generosos, ensenyar que sí es pot. Servir als altres. Transformar l'entorn a partir de l'exemple. Quan donem volem mostrar el que som, el que sentim; per tant vull expresar la meva divinitat. I això es transmet i tard o d'hora acabarà tornant a nosaltres.
Quan confiem amb el resultat l'energia flueix lliurament. En el moment que ho volem controlar, es forma un bloqueix i s'impedeix que passi. No cal pensar com ho aconseguirem, ja vindrà de la millor manera. Hem de viure com si ja ho haguessim aconseguit. Emular lo diví com a creador.
